jeudi 21 février 2008

plaidejar per Lo sentiment amorós

arser, agachèri un telefilm a prepaus de doas personas que tomban amorosas. èra pas un arlequin filmat coma se pòt veire a la tele l'après-dinnar.
un òme veuse, una femna quarantenat conflat: totes dos amb un passat amorós, una vida capitada d'un punt de vista professional e bastida: valent a dire que se coneisson plan ( connais toi toi-même...). èra pas un telefilm sus l'amor que rend fadà, que te far faire que que siá que te passa pel cap.
èra aquel que s'installa tranquillet, que te torna lo sorire qu'aviás perdut a la fin de l'istòria amorosa mal acabada, que te far soscar sus çò qu'aimas per partejar çò qu'es vertadièrament important.... e que te far faire de plaça per l'autre. èran pas perdut dins un revolum, la necessitat veniá a flor e a mesura. La plaça de la mòrta: al cementèri e pas sus cada paret de l'apartament, la plaça de l'ex: la relacion que fa pas mai paur perque es acabada definitavament.
Fin finala, cadun a passat l'escoba e es disponible per l'autre.
una ora e mièja per una istòria sus un roman d'amor que regreti pas d'aver vista, dos actors "vièlhs". Terrible! super! great!

1 commentaire:

Joan de Peiroton a dit…

Ah, alara, i a una vida aprèp la vida !!! Lol !!!
Plan polit, ton texton.