vendredi 22 février 2008

amoureux

être amoureux de quelqu'un c'est faire le deuil de toutes les autres histoires qui deviennent impossibles.

jeudi 21 février 2008

plaidejar per Lo sentiment amorós

arser, agachèri un telefilm a prepaus de doas personas que tomban amorosas. èra pas un arlequin filmat coma se pòt veire a la tele l'après-dinnar.
un òme veuse, una femna quarantenat conflat: totes dos amb un passat amorós, una vida capitada d'un punt de vista professional e bastida: valent a dire que se coneisson plan ( connais toi toi-même...). èra pas un telefilm sus l'amor que rend fadà, que te far faire que que siá que te passa pel cap.
èra aquel que s'installa tranquillet, que te torna lo sorire qu'aviás perdut a la fin de l'istòria amorosa mal acabada, que te far soscar sus çò qu'aimas per partejar çò qu'es vertadièrament important.... e que te far faire de plaça per l'autre. èran pas perdut dins un revolum, la necessitat veniá a flor e a mesura. La plaça de la mòrta: al cementèri e pas sus cada paret de l'apartament, la plaça de l'ex: la relacion que fa pas mai paur perque es acabada definitavament.
Fin finala, cadun a passat l'escoba e es disponible per l'autre.
una ora e mièja per una istòria sus un roman d'amor que regreti pas d'aver vista, dos actors "vièlhs". Terrible! super! great!

lundi 11 février 2008

escrivi pas ...canti

un quicòm que contunhi de far d'un biais regular es cantar. Cada diluns de ser, tot l'ivèrn i soi anada a la corala. lo programa aqueste an es la messa de Mozart! aviái ja coralejat mas una messa , te disi pas ! pas jamai. Bondiu qu'es complicat! D'oradas e d'oradas lo diluns de ser e tanben dins la setmana a l'ostal, amb lo CD o lo piano. quin trabalh! ça que là los progresses s'ausisson... las nòtas montan de mai en mai aisidament, las cadenas vocalizadas las encapi ara.
enfin, tot aquò per dire qu'èra mai naut que mon nivèl, qu'ai fach un esfòrç grossàs qu'ai besonh dels autres per téner la melodia.
puèi, cocanha! cantam tanben de varietat. e aquí! la paginas se viran, las nòtas caminan aital, qualques ajustaments ( ia quatre voses saique!) e vaquí les Flamandes, les sabots d'Hélène, Jolie Môme. Coma se se cantèsse solet, se dobriguèsse la boca e fai tirar!!

Fa qualques annadas èri dins una còla que aquò nos preniá la mesada! question de punt de vista, d'entraïnament, pas de mesprés.... de lagremas per i arribar.