mardi 6 mars 2007

Lo solelh

dempuèi qualques jorns lo jorn se lèva mai d'ora, es agradiu de veire lo solelh tre lo matin. Los scientifics dison que enleva la depression un pauc. Me disi que las flors devon sentir aquò quand espelisson, lo fach de sortir de quicòm e subretot aver l'impression de s'estirar e de prene tota la plaça que te cal. un pauc coma quand te desrevelhas e qu'estiras plan lo rastèl.

quand comenci aital la jornada, pòdi sorire. e vaquí que lo sorire fa parièr coma lo solelh pels autres. Lo mond son mens nervioses, te respondon en se metent al meteis ritme coma tu. doncas se sentisson ami calmes après. ai d'experiéncias de vendeires un pauc agressius e que sulcòp cambian de tonalitat. Aquò me fa plaser per eles.

Lo problèma es que ièu, vesi pas jamai mon sorire e doncas escapi a l'efièch!!

2 commentaires:

Tam a dit…

Aquelei soscadissas femeninas m'agradan. Osca per lo blog!

K a dit…

merce plan. espèri que contunharàs de legir...