mardi 20 mars 2007

ont son las sabatas?

Per rencontrar lo mond, per faire çò que deves far te cal saber çò que pensas, çò que vòls dire: es a dire te cal abitar ton tèu. se de non as l'impression d'èsser treva e qu'es pas vertadièrament tu que los autres i parlan.
Pel moment es aquò que sentisses, enfin val mai dire que sentissi pas pus res, soi una maquina menada automaticament. soi a córrer après lo temps, que vesi que soi tardièra per tot, e que ai temps de res far. quitament de dormir pas que me desrevelhi la nuòch per doas oradas plenas.
ai agut lo temps (aquí òc!) de soscar.
Ai trapat qu'èri pas dins çò que soi a faire, dire, trabalhar. Soi preocupada d'un biais josterranh, que dins la jornada ai pas l'impression de i pensar, pel biais de viure a l'ostal, per la mòrt anonciada del papeta e lo biais de gerir dels autres, per lo vielhum, la malautiá.
aquò fa que l'esperit es a quicòm mai.
Fin finala, la soscadissa camina e mon trabalh fa la pauseta...

i a una expression per aquò: être à côté de ses pompes.
Baste que demòre drecha dins mas bòtas!!!!

1 commentaire:

Anonyme a dit…

Kinuit, en hébreu, il y a une belle prière de Pessah qui dit : si Dieu m'avait libéré de l'esclavage sans me donner la terre promise, cela nous aurait suffit "Dayenou", s'il nous avait donné la terre promise sans nous donner la Torah, cela nous aurait suffit, "Dayenou". Le Dayenou est un moyen de passer les moments un peu durs, un moyen de comprendre la beauté de ce qui nous entoure. Si tu existais juste, mais sans écrire un blog. Dayenou. Si tu avais fait un blog, sans mettre de jolis textes, dayenou. Merci d'être là.